Parròquia Salesiana “Sant Antoni Abat”
L'origen d'esta església es remunta al segle XIV (cap a 1333) quan l'Orde Hospitalari de sant Antoni Abat (els antonians) alcen una ermita i un hospital en terrenys adquirits en el paratge de Orriols, en l'antic camí d'Aragó (actual carrer Sagunt). D'esta fàbrica res ha perdurat.
En el segle XV, entre 1476 i 1492 es construeix una església de nova planta de tradició gòtica a l'estil de les crides de reconquesta, és a dir nau única rectangular, coberta a doble aigües amb arcs de diafragma i sostrada de fusta.
En el segle XVIII l'església és reformada entre 1765 i 1768 segons els cànons neoclàssics de l'època, obres dutes a terme per fra Francisco de santa Bàrbara que ja havia intervingut en les obres dutes a terme a sant Miquel dels Reis.
En 1787 el papa Pío VI suprimeix l'ordre dels antonians, i en 1791 els monjos es veuen obligats a abandonar el monestir per ordre del rei Carlos IV. El convent queda buit fins a 1805 en què és comprat per l'orde dels dominics, que posen el convent sota l'advocació de sant Antoni i san Onofre. En 1835 no obstant això amb la desamortització de Mendizábal estes es veuen obligats a abandonar el convent.
La propietat del convent passa a l'Estat, però a petició de l'Arquebisbat l'Església atén les necessitats espirituals de Orriols, encara que dependent d'una altra parroquial.
En 1889 l'arquebisbat l'embene a la Congregació Salesiana, que adapta el convent per a escoles de xiquets. Serveix de magatzem durant la Guerra Civil i tornen els Salesians amb el que l'Escola ha seguit amb la seua labor d'ensenyament fins hui.
