Per què Antonians?
Hui dia reben aquesta denominació els membres de la Germandat de sant Antoni Abat, que van heretar el nom de la medieval Confraria Hospitalària de sant Antoni Abat, d'origen francès, creada el 1095 i autoritzada pel papa Honorio III el 1228.
Bonifacio III va donar a l'ordre antoniana la regla de sant Agustí i els monjos van rebre la dignitat de Canonges Regulars.
Aquells frares hospitalaris es dedicaven sobretot a atendre els malalts d'un tipus d'escarlatina maligna anomenada "foc sacre" i van ser essencials a les epidèmies de pesta del segle XIV i XV a la nostra ciutat.
Portaven la Tau o creu de sant Antoni com a distintiu sobre l'hàbit i en temps medieval duien barba i tonsura.
El 1276 ja estaven al Regne de València i el 1290 el rei els autoritza a fundar casa a la ciutat de València. Primerament es van instal·lar a la plaça de Caixers i el 1333 van comprar la terra al costat del camí de Morvedre on construir el seu convent, una ermita a sant Antoni Abat i un hospital.
Entre el 1467 i el 1492 els antonians van substituir l'antiga ermita per una església d'estil gòtic cistercenc, amb arcs diafragmàtics i bigues de fusta policromades, i parets amb pintures.
Estes pintures, amagades per la volta neoclàssica, existeixen. Estos arcs gòtics de pedra, aquests gossos policromats amb figures humanes, es poden veure, però cal anar gatejant sobre el canó bovedià del segle XVIII.
A la fi de l'els anys 70 es van fer unes fotos de la sostrada i arcs de l'oculta església gòtica de sant Antoni publicades en el llibre "Orriols, la seua història i la seua gent" del professor José F. Ballester-Olmos i Anguís.
Vam mostrar diverses de les fotos. En una apareix un personatge, el Prior Guido, probablement el superior de la Comunitat Antoniana. A més mostrem la figura d'un antonià en un oleo de Vicente Salvador, de 1665, en l'hàbit del qual mostra la creu de Tau de sant Antoni.
