UNA CAMPANA ANTONIANA A LES TORRES DELS SERRANS?

Els frares antonians, membres de la Confraria Hospitalària de sant Antoni Abat, havien arribat a Espanya des de França al segle XII, i un segle més tard, una vegada conquerida València, varen vindre a la ciutat del Túria procedents de casa seua a Tortosa. El 1276 ja estan documentats al Regne de València, instal·lant-se a la capital a l'agost de 1290 i fundant una comunitat que es va allotjar en una casa amb una esglesola que els religiosos van edificar a la plaça de Caixers, actual àrea de confluència del carrer de sant Vicent i plaça d'Ajuntament, als voltants del passatge de Ripalda.

Prop de quaranta anys després, el 2 d'abril de 1333 van comprar les terres extramurs de la ciutat “en el desviament del camí de Serrans o de Murviedre, al mas d'Orriols”, i poc després ja tenien construïts a la seua nova ubicació una casa conventual, una ermita (1340), anterior a l'església gòtica que està oculta darrere les parets i volta de l'actual (1467-1492), i un hospital dedicat a malalts d'un tipus d'escarlatina maligna que en aquells temps es coneixia com a “ foc sacre”.

La porta de Serranos té el seu antecedent a la porta de Roters de la muralla àrab de València, que el 1377 ja es deia de Serrans i, com era corrent en el sistema murari defensiu musulmà, només tenia al costat de cada porta una torre alta i forta en comptes de dos com marcava el format cristià, que combinava defensa amb ornament. Se'ns confirma l'única torre d'aquella porta de Serrans en un document d'aquell any.

Quan Pere de Castella el 1363 va posar setge a la ciutat de València per primera vegada, els munícips de la ciutat van enviar prendre una campana del convent antonià que van triar per la seua alta qualitat i es va col·locar a la porta de Serrans per cridar a les armes a les milícies ciutadanes.

Durant els dos llocs de les tropes de Pere I el Cruel, quan la campana sonava per a tocs d'alerta, aquest so d'ànima era escoltat des de l'antic campanar de la catedral (predecessor del Micalet, no construït encara en aquells anys), el volteig del qual podia ser sentit a tota la ciutat.

Després de les revoltes de la Unió i de les guerres amb Castella, la ciutat va voler ampliar el seu perímetre englobant els barris i cementiris extramurs i, així, el Consell General i la Fàbrica de Murs i Valls a partir del 1356 van emprendre el projecte d'un nou sistema defensiu amb murs de nova planta, portes i torres.

Inicialment les portes de la muralla es van obrir a l'interior de simples torres de planta quadrada, coronades per merlets i similars a les conservades a les coetànies muralles de Barcelona. Amb el temps aquestes torres van ser substituïdes gradualment per altres de major monumentalitat i complexitat arquitectònica, com va ser el cas de les torres de Serranos, les obres de construcció de les quals van començar el març de 1392 i van finalitzar el març de 1398, dirigides pel mestre picapedrer Pere Balaguer.

Sembla que va ser el 1399 quan la campana va ser traslladada des de la torre prèvia a les noves de Serranos, ja que un document de desembre d'aquell any ens diu que les noves torres ja estaven construïdes i es va enderrocar el tram vell de muralla que discorria prop de la façana posterior de les torres acabades d'acabar i que tapaven la vista de la bella “escala de pedra del portal nou de Serrans i el mur nou”.

Un document de 21 d'abril de 1377 que figura als Manuals de Consells ens relata que catorze anys després de portada la campana a la porta antecessora de la de Serranos, el pare Comanador de la comunitat de Sant Antoni va reclamar “una campana de la dita ecclesia la qual en temps del primer setge de la ciutat, pels jurats i regidors daquella fou estada presa, i taula a la torre del portal appellat dels Serrans”.

No hi ha referència escrita quant a que la devolució de la campana fos duta a terme per part de la Ciutat als religiosos, i està acceptat de forma tradicional que des de llavors segueix la campana en aquell lloc, només canviada en ocasió de l'enderrocament de la torre antiga el 1392 i la construcció al seu solar de les actuals torres de Serranos, concloses el 1397.

Entre 1586 i 1888 les torres dels Serrans van ser utilitzades com a presó i sabem que l'aquell període la campana va ser utilitzada per avisar el veïnat de l'hora en què es realitzava la requisa de presos, per tal que estiguessen previnguts. De tant en tant, els presos, després de col·locar una càrrega de pólvora al “servicial” feien explosionar aquest al costat d'un mur proper a l'exterior, i llavors la campana avisava que havia presos en fugida.

Apropeu-vos el lector a les torres de Serranos. A la part posterior, enlaire, a la dreta de la porta, observarà una campana, de mida mitjana, que penja un suport metàl·lic. Té una mella a la vora inferior. La pèrdua d'aquest tros va ser ocasionada per un casc de metralla d'una granada francesa durant el bombardeig que l'exèrcit invasor va fer sobre la nostra ciutat el 7 de gener de 1812.

Teodoro Llorente no assegurava el 1887 que la campana que ha arribat a anys contemporanis sigui la mateixa del 1363 o una altra posterior.

A les fotos dels primers anys del segle XX podem veure l'escala d'accés a les torres, encara sense rehabilitar, però la campana no és al seu lloc. No obstant això, una altra fotografia, aquesta del 1918, ja mostra l'escala rehabilitada i la campana col·locada al seu lloc.

Una observació propera de la campana ens resol totes les incògnites. És de bronze, li falta el batall, una llegenda a la seva corona ens diu que està dedicada a la Verge: “AVE MARIA, GRÀCIA PLENA”, i aquesta llegenda ens porta a l'edat de la campana: 1662, per la qual cosa és posterior a aquella que es va emportar des del convent medieval dels Antonians a la torre precedent a la de Serrans, i molt probablement fos una segona campana, instal·lada per als avisos d'alarmes carceràries.

​

Excm. Sr. D. José F. Ballester-Olmos i Anguís

Professor d'Universitat

Vicedegà de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana

​