A la seua joventut, sant Antoni Abat, que era egipci i fill d'acabalats llauradors, es va sentir commogut per les paraules de Jesús, que li van arribar en el marc d'una celebració eucarística: "Si vols ser perfecte, vés i ven tot el que tens i dóna-ho als pobres...".

Així ho va fer el ric hereu, reservant només part per a una germana, a qui va lliurar, sembla, a cura d'unes verges consagrades.

Va portar inicialment vida apartada en el seu propi llogaret, però aviat va marxar al desert, endinsant-se en les pràctiques eremítiques al costat d'un cert sant Pau, ancià expert en la vida solitària.

En la cerca de solitud i perseguint el desenvolupament de la seua experiència, va arribar a fixar la seua residència entre unes antigues tombes. Per què aesta elecció? Era un gest profètic, alliberador. Els homes del seu temps –com els dels nostres dies– temien desmesuradament els cementiris, que creien poblats de dimonis. La presència de sant Antoni entre els abandonats sepulcres era un clar mentiu a estes supersticions i proclamava, a la seua manera, el triomf de la resurrecció. Tot —encara els llocs que més espanten la naturalesa humana— és de Déu, que en Crist ho ha redimit tot; la fe descobreix sempre noves fronteres on estendre la salvació.

Aviat la fama del seu ascetisme es va propagar i se li van unir molts fervorosos imitadors, als quals va organitzar en comunitats de pregària i de treball. Deixant no obstant esta reeixida obra, es va retirar a una solitud més estricta darrere d'una caravana de beduïns que s'internava al desert.

No sense nous esforços i despreniments personals, va aconseguir el cim dels seus dons carismàtics, aconseguint conciliar l'ideal de la vida solitària amb la direcció d'un monestir proper, i fins i tot viatjant a Alexandria per intervenir en les interminables controvèrsies arriano-catòliques que van signar el seu segle .

Sobretot, sant Antoni, fou pare de monjos, demostrant en si mateix la fecunditat de l'Esperit. Una col·lecció multisecular d'anècdotes, conegudes com a "apotegmes" o breus ocurrències que ens ha llegat la tradició, ho revela posseïdor d'una espiritualitat incisiva, quasi intuïtiva, però sempre genial, nua com el desert que és el seu marc i sobretot implacablement fidel a la substància de la revelació evangèlica. Es conserven algunes de les seues cartes, les idees principals de les quals confirmen les que Atanasio li atribueix a la seva "Vida".

Sant Antoni va morir molt ancià, cap a l'any 356, als vessants de la muntanya Colzim, proper al mar Roig; en ignorar-se la data del seu naixement, se li ha adjudicat una longevitat improbable, encara que certament va aconseguir una edat molt avançada.

La figura de l'abat va delinear quasi definitivament l'ideal monàstic que perseguirien molts fidels dels primers segles.

No sent home d'estudis, però, va demostrar amb la seua vida allò essencial de la vida monàstica, que intenta ser precisament una essencialització de la pràctica cristiana: una vida baptismal desposseïda de qualsevol additament. Va morir el 17 de gener de l'any 356. Se li ha atorgat el títol de patró dels animals.

Cada 17 de gener, l'església celebra la festivitat de sant Antoni Abat; sant Antoni com popularment se'l coneix a tots els pobles d'Espanya on ha arrelat una gran devoció a este sant, protector dels animals. I com és costum als ambients rurals es duen a terme en este dia diversos ritus per conservar la salut dels animals.

 

Per què un porc?

Este animal a la imatge del sant ha donat lloc a moltes interpretacions a través dels anys. Una és que el dimoni que solia temptar a sant Antoni en la seua soledat, un dia es va presentar en forma de porc. Però el dimoni no només es presentava amb la semblança d'un porc, també en forma de lleó, cabra, gossos enormes i fins i tot un centaure.

 

Per què és el patró dels animals?

En el text que va fer sant Jeroni sobre la vida de sant Pau l'ermità, s'explica que sant Antoni el va anar a visitar a la seua edat madura i el va dirigir a la vida monàstica. Un corb que portava diàriament un pa a Pau va rebre l'abat portant-li un pa també a ell. Quan va morir sant Pau, sant Antoni el va enterrar amb l'ajuda de dos lleons i altres animals. És per això que és el patró dels animals i dels sepulturers.

D'altra banda, també s'explica que una vegada se li va acostar una javelina amb els seus cadells que estaven cecs. La javelina estava en actitud de súplica. Sant Antoni va curar els cadells de la seua ceguesa i des de llavors la mare no se'n va separar i el va defensar de qualsevol alima que s'acostés.

El patronatge de sant Antoni Abat sobre els animals s'ha vinculat amb el passatge de la javelina i altres de similars. I és que hi ha una unanimitat pel que fa al fet que el sant va prendre els animals com a model de comportament natural aliè a la corrupció humana. D'aquí la seua assimilació com a defensor dels animals: en primera instància dels salvatges, encara que amb el temps el seu radi d'acció va assolir els animals de càrrega i també les mascotes.

 

Què és la creu de sant Antoni?

D'altra banda, sant Antoni Abat tenia un símbol que el va distingir durant molts anys: la Creu de sant Antoni o creu de Tau. Esta creu té la forma de lletra “T”. El nom d'esta lletra en grec és Tau, per això també se'l coneix amb este nom.

Sant Antoni Abat va ser qui la va usar com a distintiu cristià i és per això que és anomenada creu de sant Antoni.

 

​

Les temptacions de Sant Antoni Abat

El Bosco

1510 - 1515

Museu Nacional del Prado