El nou inspector don Florencio Sanchez va encomanar a don Basilio de l'economat inspectorial. El va succeir Francisco Serrats, home de confiança de l'arquebisbe Olaechea i el seu confessor. Barcelonès, nascut el 1881, havia passat la major part de la seva vida salesiana a la casa de Rocafort, Barcelona, on es va distingir com a mestre eficaç i catequista encarregat del clergat infantil, «el més elegant i cerimoniós que somiar es va poder».

Director després de la guerra civil, va haver de recompondre l'església, organitzar

les escoles i el culte pel qual patia una passió: el culte esplendorós i ric,

devot i fervorós. Amb aquesta experiència, encara que una mica majorit (64 anys) començava a València la seva activitat parroquial que va deixar marcada per les actituds personals que havia mantingut tota la vida.

Li van acompanyar els sacerdots de la comunitat col·legial, que a la parròquia trobaven un desfogament al seu zel i ministeri sacerdotal: confessionari i eucaristies obertes a les novetats que van precedir el concili; misses vespertines els dies festius, misses animades amb els recursos de sacerdots joves.

Sobretot a la Setmana Santa, la comunitat col·legial, lliure d'alumnes, es consagrava a totes les funcions de la parròquia que aconseguien una categoria com cap altra. A la Setmana Santa de 1955, entre els assistents que van omplir totalment la parròquia, figura un gran nombre d'estudiants catòlics francesos, els quals, per apreciar com a Espanya se celebrava la Setmana Santa en una parròquia de suburbi, van triar la de Sant Antoni, com lloc de referència. Els cants van ser executats per l'orfeó Esplai d'acció catòlica parroquial amb bon gust i unció religiosa.

Per primera vegada es va celebrar a la nit la Solemne Vigília Pascual, sent molt ben rebuda pels fidels.