Va succeir el senyor Francisco Serrats. Coneixia l'ambient i es va donar amb alegria fer un sacerdoci amb entrega total a bé de tothom. Anys més tard recordava amb fruïció i nostàlgia els nou anys d'apostolat parroquial:

«No entenia gaire la parròquia, però hi havia un camp extraordinari d?acció. Hi havia de tot, és a dir, de totes les activitats a l'Església universal. Atenció matí i tarda als feligresos sobretot als malalts i necessitats, amb la col·laboració de seglars que s'hi desvivien sense comptar hores de treball. La mateixa col·laboració perquè cap feligrès se n'anés sense ser atès en els seus últims moments. Catequesi a tots els nivells, des del típic oratori salesià cercle Domingo Savio -avui moviment Junior- antics alumnes Arxicofradia de Maria Auxiliadora, acció catòlica, cooperadors salesians, preparació de tots els sagraments, cursets de cristiandat i grups de matrimoni… setmanes bíbliques, recessos , exercicis espirituals, excursions. Era una parròquia i una època en què valia la pena treballar per acostar les ànimes i portar-les a Déu segons el sistema de Don Bosco».